dimecres, 18 d’octubre del 2017

Els refugiats

                                         LLIÇÓ 1

" Afortunadament encara hi ha alzines, pins, i ginesta, i és possible que a partir d'aquests elements es pugui reconstruir tot."

Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M'he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la.Feia molt de temps que cap llibre no m'havia tret el son d'aquesta manera.
                       ( Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda en motiu de La plaça del diamant).
                                                           Barcelona, 16 maig 1961nt.



Una de les coses que m'ha colpit  més aquests últims anys ha estat el tema dels refugiats. Éssers humans que fugen de conflictes bèl·lics, persecucions, pobresa...buscant una vida millor. Molts han mort pel camí, alguns han tingut sort i han pogut arribar a Europa, el seu destí preferit, però la gran majoria han anat a parar a descampats on malviuen i les seves veus han estat silenciades.
Per culpa dels voluntaris que estan salvant vides al Mediterrani se m'ha despertat l'ànsia de lluitar, dins les meves possibilitats, per aconseguir que els països europeus s'obrin i actuïn amb generositat.

Magda Simon Parés
                                                           




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada