FLOR DE L'ALBADA

                                       LLIÇÓ 8
Flor de foc
Surt de la pinassa,  en forma de paraigua: o sigui, de bolet. I es passeja tant com pot, que no és gaire, perquè és de mena feixuga...

És una flor blanca en forma d'ocell. Amb la foscor de la nit s'arrauleix tremolosa i esporuguida i alhora amb el seu blanc vestit s'enrotlla sobre sí mateixa com fa el petit porquet o cuquet de Sant Antoni que acaba convertint-se en una boleta. 
A mesura que apunta el dia i comencen a albirar-se a l'horitzó  aquelles pinzellades rogenques que avisen de l'imminent sortida del sol, només llavors, la flor de l'albada, desplega les seves precioses ales i es mostra esplendorosa, alegre, eufòrica, segura de sí mateixa.  La tija es redreça i la seva corol·la es gira buscant  delerosa l'incipient claror del dia. El sol li dóna vida.

Magda Simon Parés

L'HUMIL HERBETA

                                       LLIÇÓ 7

                                      CORATGIA

El paratge em té el cor robat és una senzilla creuera de dues vies en la ciutat nova... En poques paraules; es tracta de l'herbeta que es cria en els junts de les pedres del sòl.

                                                            Caterina Albert/ Víctor Català

Les plantes, en plena natura  viuen  a la terra i en ella arrelen i se’n nodreixen, però una part d'elles, l’home les ha segrestat i les fa viure en espais reduïts, els hi dóna sàviament els aliments adients i les plantes pacientment creixen i s’engrandeixen moltes vegades només dins d’un test. 

A mi, com la Caterina Albert,  em té el cor robat  la petita herbeta que creix entremig  de les pedres del carrer, del camp, de les roques... Ha de lluitar en contra de l’entorn. En alguns casos maltractada, trepitjada... i en general força ignorada. I ella, de mena lluitadora, com per sortilegi, sense cap mena de protecció,  treu el cap a la superfície amb aquell verd tan viu i  ple de tendresa.

Magda Simon Parés