FRASES DE LA MERCÈ RODOREDA I EN JOAN SALES

                                  Lliçó 7
Mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares.

        ( Del Pròleg de La Plaça del Diamant  Mercè Rodoreda )                                                  

                                     Lliçó 8
El jardí té tanta set que la set del jardí és l'excusa per a no escriure.

         ( Carta de Mercè Rodoreda a Joan Sales )                                                    (  Romanyà de la Selva, 4/8/1981 )
                                                                                                                                              
                                     Lliçó 3
                                                                                                          Absolutament convençut que l'únic que pot salvar una literatura és que apareguin obres interessants.

           ( Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda )
                                         ( 20/9/1962 )
                                         

                                    Lliçó 4
El temps és el gran crític, no se n'ha trobat de millor per ara.

            (  Carta  de Joan Sales a Mercè Rodoreda)
                                    Barcelona, 9/8/1962 )  

Magda Simon Parés

Sales i Rodoreda, al jardí de la casa del Coll, el 1963, l'any després que ell publiqués "La plaça del Diamant".

                                                                                
                                                                                                  
                                                                                                   

UNA JOGUINA MOLT DESITJADA

                                                           
                                                                   LLIÇÓ 11


El...... té arrels profundes en mi.. Breu: jo tenia ganes de.......i a casa meva no ho volien. ....Jo m'hi fonia.......Un matí/ un migdia/....una nit vaig anar amb els meus pares a .......Recordo que jo hi passava com una ànima en pena de tan trista que anava. Devia tenir ....o....anys. De la manera més insòlita, avui, ho revisc com si fos ara.
                                              (Fragment de Plaça del Diamant de la Mercè Rodoreda)


A l'època que jo tenia set o vuit anys hi havia una joguina que consistia en una classe amb alumnes i la mestra. 
Aquella joguina em tenia el cor robat. La vaig demanar dues o tres vegades als Reis i no me la van portar mai. El segon any ja sabia qui eren els Reis i, com sempre,em portaven moltes coses però no el que jo tan ansiejava.  
El tan esperat dia em quedava profundament trista i decebuda. Durant aquells anys sempre que passava per davant d'un aparador on hi havia el meu desig preferit, jo m'hi fonia.
Quan vaig ser mare la vaig comprar per la meva filla i ella no en va fer un cas especial. En realitat més aviat vaig satisfer aquell anhel de la meva  infantesa.

Magda Simon Parés

MOTIUS D'INSPIRACIÓ

                                    LLIÇÓ 10

Pròleg de Mirall trencat

" Els carrers han estat sempre per a mi motiu d'inspiració, com algun tros d'una bona pel·lícula, com un parc en tot l'esclat de la primavera o gebrat i esquelètic a l'hivern, com la bona música sentida en el moment precís, com la cara de certes persones absolutament desconegudes que tot d'una et creues, que t'atreuen i que no veuràs mai més.

Són moltes les coses que m’inspiren i amb certa mesura em proporciones plaer o em trasbalsen interiorment.

La natura ha estat sempre per mi motiu d’inspiració, com els paisatges de mar o de muntanya, el fet de trepitjar la sorra de la platja o la terra del bosc,  com  mirar fotografies que reflecteixen situacions de fets quotidians de l’època de la meva joventut o d’altres temps  passats i  les que em fan viure realitats molt 
actuals, com la lectura d'un llibre o una pel·lícula que tractin temes interessants  i com certa música que em recorda  moments puntual de la meva vida i em deixa una pinzellada d’enyor.

Magda Simon Parés

                                                                                                             

Platja de Pals

Pic de Les Agudes

Biografia de Frida Kahlo

Fotografia guanyadora ( 2011 ) del World press photo. Fotògraf:Samuel Aranda.Lloc:Iemen

LA TARDOR DE LA VIDA

                                                 LLIÇÓ 9

Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és l’edat en què ja hem après a tenir la mica de seny indispensable per no molestar els altres; l’edat en què es fan les millors xerrades, i al capdavall una bona xerrada és el millor plaer de la vida. Recordo molt les que vam fer.

(Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda del 28 novembre 1965)

"Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és l'edat en què ja hem ..."

 acumulat experiència amb molts àmbits de la vida i això personalment m'ha ajudat a tenir més seguretat, m'ha fet més tolerant, més forta, més reflexiva...

Quan analitzo actuacions de la joventut veig que moltes vegades no preveuen les conseqüències dels seus actes. Són accions preses sense massa reflexió, fruit de la bonhomia i l'extrema confiança en altri. A la nostra edat, com diu en Joan Sales, ja hem après a tenir la mica de seny indispensable.
Ara a la tardor de la vida gaudeixo  de la família, d'amics consolidats, descans laboral, més estones de lectura, dedicació  a tasques voluntàries,... aquest relaxament  és impagable.
Malgrat tot, cal dir que, la joventut és meravellosa!

Magda Simon Parés