LLIÇÓ 11
El...... té arrels profundes en mi.. Breu: jo tenia ganes de.......i a casa meva no ho volien. ....Jo m'hi fonia.......Un matí/ un migdia/....una nit vaig anar amb els meus pares a .......Recordo que jo hi passava com una ànima en pena de tan trista que anava. Devia tenir ....o....anys. De la manera més insòlita, avui, ho revisc com si fos ara.
(Fragment de Plaça del Diamant de la Mercè Rodoreda)
A l'època que jo tenia set o vuit anys hi havia una joguina que consistia en una classe amb alumnes i la mestra.
Aquella joguina em tenia el cor robat. La vaig demanar dues o tres vegades als Reis i no me la van portar mai. El segon any ja sabia qui eren els Reis i, com sempre,em portaven moltes coses però no el que jo tan ansiejava.
El tan esperat dia em quedava profundament trista i decebuda. Durant aquells anys sempre que passava per davant d'un aparador on hi havia el meu desig preferit, jo m'hi fonia.
Quan vaig ser mare la vaig comprar per la meva filla i ella no en va fer un cas especial. En realitat més aviat vaig satisfer aquell anhel de la meva infantesa.
Magda Simon Parés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada