UNA GRAN ALEGRIA

                                                      LLIÇÓ 18

Carta de la Mercè Figueres a en Marius Torras el 20 de juny de 10937

" Tescric perquè estic contenta i em dóna la gana de dir-t?ho i fer-ho constar per escrit."


" Tinc ganes de cridar i com que no puc fer peruè l'hoa ( o el que sigui) no m'ho permet crida la mà nerviosa sobre el paper cridant com una desesperada."


En el transcurs de la vida han estat molts els fets que m’han produïts gran alegria i profunda emoció. Un dels que em va il·lusiona d'una forma molt especial va ser quan vaig ser àvia per primera vegada. La meva filla estava a EUA i allà va néixer la meva néta. I ja em veig en ple mes de gener cap a Sant Diego, on va tenir lloc el gran esdeveniment.

La veritat és que aquell moment va ser tan íntimament important que les fotografies i les cartes a la família eren diàries.

La primera que vaig escriure va ser a la meva mare i li deia: T'escric perquè estic contenta i a més de dir-t'ho per telèfon vull que consti per escrit.

Tinc ganes de cridar i com que no puc perquè no vull despertar la nostra nineta et dic sobre el paper: Felicitats besàvia!


Magda Simon Parés

Una calçotada original

                                               LLIÇÓ 17

Carta de Màrius Torres a Mercè Figueres

He mirat llargament la postal de Girona que m’has enviat. De les galeries de casa vostra deveu tenir un panorama que, amb una mica més d’aigua al riu i d’art en les façanes, faria pensar en Florència.

Adéu altra vegada. Si sabessis com envejo Girona!

...

Molt estimat Pau,

fa pocs dies vaig rebre aquestes fotografies on estàs rodejat de companys que junts esteu completant estudis a Dinamarca. Segons m'expliques, en total ereu 40 de diverses nacionalitats. Tots vareu gaudir menjant calçots, fent el que nosaltres en diem  una  calçotada, típic menjar de la nostra terra i els vau assaborir amb la salsa adient per aquesta saborosa menja.
El que vaig trobar fantàstic és que aquestes delicioses cebes us les van  enviar des de Catalunya. Això sí que és una petita contribució a fer país!
L'estampa és veritablement insòlita. Una calçotada al bell mig d'un paisatge ben glaçat. Em va sorprendre molt gratament i et ben asseguro que m'hi hagués afegit amb moltes ganes. Si sabessis com envejo aquesta experiència vostre en aquest país que us ha acollit tan bé!
Una forta abraçada i fins aviat!

Magda Simon Parés