EXPERIÈNCIES D'ABANS I D'ARA

                                   LLIÇÓ 6
El pròleg de la Plaça del Diamant. Influències literàries de la novel·la de Mercè Rodoreda

La plaça del diamant és lluny de mi. Com si no fos jo qui l'hagués escrita. Molt lluny. En aquest moment en el punt d'acabar aquest pròleg, em preocupa el meu jardí.
                                                                                                            MERCÈ RODOREDA
                                                                                                        Romanyà de la Selva, 19882

La meva vida laboral és lluny de mi. Com si no fos jo la que vaig lluitar tant a l'escola per tirar endavant els projectes educatius.Tot plegat molt lluny, però cal dir que quan ho recordo estic molt satisfeta d'haver-me dedicat a aquesta professió perquè em va donar la possibilitat d'educar i fomentar l'aprenentatge de  molt nens i nenes.I a més, alhora, per aquest fet vaig rebre  moltes satisfaccions.

Botiguetes on els nens/es aprenen a comptar, tornar canvi,etc

Mural dels aliments elaborat  pels alumnes

Excursió a Les Agudes

En aquest moment, en plena tardor de la vida, una etapa més tranquil·la, em preocupa organitzar-me per gaudir de tot un seguit de petits plaers. El meu preferit és, havent dinat, asseurem còmodament prenent un cafè i acompanyar-lo d'un bocí de xocolata: una veritable delícia!

Magda Simon Parés

HAIKU I TANKES en homenatge a la Mercè Rodoreda, gran amant de les flors.

      


            Hortènsies


        Toies rosades,
        us miro embadalida.    
        Sou un miratge?

            






             

 Són les camèlies del jardí Mercè Rodoreda

 de l’Institut d’Estudis Catalans

(Publicat per Mariàngela Vilallonga )

             Camèlies

         Protagonistes
         bellíssimes del títol
         de la novel·la.
         Les flors que preferia
         la Mercè Rodoreda.                   

             




         Les flors del prunus

      La Primavera,
      època de florida 
      de tots els prunus.
      Despullats de les fulles
      i  munts de flors rosades.

Ja hi floreixen els prunus, rosa pàl·lid...
(Mercè Rodoreda. Romanyà de la Selva, 1982)

       












       Les flors del magraner

        Flors força aïllades,
        de corol·la vermella.
        Semblen estrelles
        grosses i vistoses
        del magraner penjades.




        Magda Simon Parés

       

        

       

RECORDS D'INFANTESA

                                   LLIÇÓ 5
El pròleg de la Plaça del Diamant per a la 26a edició. El pròleg que Joan Sales va guanyar amb la seva perseverança.

Sóc filla de Sant Gervasi de Cassoles, d'un carrer estret i curt...Tots els records que conservo de Gràcia són entranyables. Ara tot això és lluny, però pensar-hi, enmig d'una onada de nostàlgia em fa bé;moltes vegades i en diverses circumstàncies, aquests records m'havien estat un consol.

                                                                                      ( Del pròleg de La Plaça del diamant de Mercè Rodoreda )

Vaig néixer a sant Gervasi tocant a Gràcia i en aquest  barri tan entranyable hi vaig viure feliçment fins que em vaig casar.
Un dels records més bonic de la meva infantesa és el de la revetlla de sant Joan. 

Justament  el meu pare se'n  deia i a casa era festa grossa. Era una nit màgica que ajuntava l'entusiasme d'ell amb el de la família i el veïnat. Dies abans el meu pare ja comprava tot un arsenal de diversos focs i s'havia construït un suport de fusta per encaixar-hi els coets. 

El dia de la revetlla sortíem al carrer tots el veïns més propers, i ell, amb el seu artefacte no parava  de disparar coets! I els menuts gaudíem amb els focs d'artifici menys perillosos... I tots, atents  a la foguera que enceníem a la cruïlla del carrer Homer amb Bisbe Morgades, carrer que va engolir la  Ronda del General Mitre. Aquest castell de foc havia donat feina a molta canalla que durant setmanes havien estat recollint trastos vells per la gran falla.

Després, venia l'episodi de la coca i a continuació, mentre els menuts  continuàvem gaudint de la festa, els grans feien petar la xerrada a la fresca,  asseguts a les cadires, que cadascú havia tret de casa seva.

Ara tot això és lluny, sento nostàlgia d'aquest passat tan estimat, però em fa bé.

Magda Simon Parés

Una vetllada inoblidable

                                       LLIÇÓ 4
A mi el que em va passar llegint la vostra novel·la és que em vaig enamorar de la Colometa."Joan Sales

I la meva mare morta i jo aturada com una bleda i la cinta de goma a la cintura estrenyent, estrenyent, com si estigués lligada en una branqueta d'esparreguera amb un filferro.
                                                       ( dues situacions que es produeixen alhora: patiment moral i físic)

Estava molt amoïnada a causa de saber que el meu germà  havia perdut la feina. Donava voltes a la situació perquè aquest fet representava un daltabaix per la família.

Ja feia dies que tenia programat un sopar important a casa d'uns amics i tot i que estava inquieta pel problema familiar, vaig decidir anar-hi.Per aquella ocasió m'havia comprat un vestit i, fent cas a la botiguera, el vaig conjuntar amb unes sabates de taló.

El dia del sopar, un bon punt em vaig posar les sabates ja vaig sentir unes fiblades als peus que m'auguraven una mala vetllada. Vaig sortir de casa  capficada per la qüestió que em preocupava i  pel turment  que m'infligia el calçat.

A casa dels meus amics es respirava un  ambient festiu i alhora distès.  Després de l'àpat vam estar d'agradable  conversa, però jo  doblement martiritzada. Malgrat la situació i de no haver pogut gaudir millor de la festa, crec que ningú se'n va adonar, però jo no ho he oblidat mai.

Magda Simon Parés