El pròleg de la Plaça del Diamant per a la 26a edició. El pròleg que Joan Sales va guanyar amb la seva perseverança.
Sóc filla de Sant Gervasi de Cassoles, d'un carrer estret i curt...Tots els records que conservo de Gràcia són entranyables. Ara tot això és lluny, però pensar-hi, enmig d'una onada de nostàlgia em fa bé;moltes vegades i en diverses circumstàncies, aquests records m'havien estat un consol.
( Del pròleg de La Plaça del diamant de Mercè Rodoreda )
( Del pròleg de La Plaça del diamant de Mercè Rodoreda )
Vaig néixer a sant Gervasi tocant a Gràcia i en aquest barri tan entranyable hi vaig viure feliçment
fins que em vaig casar.
Un dels records més bonic de la meva infantesa és el de la revetlla de sant Joan.
Un dels records més bonic de la meva infantesa és el de la revetlla de sant Joan.
Justament el meu pare se'n deia i a casa era festa grossa. Era una nit
màgica que ajuntava l'entusiasme d'ell amb el de la família i el veïnat. Dies
abans el meu pare ja comprava tot un
arsenal de diversos focs i s'havia construït un suport de fusta per encaixar-hi els coets.
El
dia de la revetlla sortíem al carrer tots el veïns més propers, i ell, amb el seu
artefacte no parava de disparar coets! I els menuts gaudíem amb els focs d'artifici menys perillosos...
I tots, atents a la foguera que enceníem a la cruïlla del carrer Homer amb Bisbe Morgades, carrer que va engolir la Ronda del General Mitre. Aquest castell de foc havia
donat feina a molta canalla que durant setmanes havien estat recollint trastos vells per la gran falla.
Després, venia l'episodi de la coca i a continuació, mentre els menuts continuàvem gaudint de la festa, els grans feien petar la xerrada a la fresca, asseguts a les cadires, que cadascú havia tret
de casa seva.
Ara tot això és lluny, sento nostàlgia d'aquest passat tan estimat, però em fa bé.Magda Simon Parés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada