dimecres, 30 de maig del 2018
Enllaços blcgs anteriors
ENLLAÇOS DE BLOGS ANTERIORS
Memòria de la transició
msp-memoriadelatransicio.blogspot.com.es
Contes i narracions
msp-narracions.blogspot.com.es
El món de Maria Àngels Anglada
msp-escoladona-mmaa.blogspot.com.es
El barri de Gràcia
edonablogs12-13.blogspot.com
o
cmjsnou.blogspot.com
Art als carrers de Barcelona
cjms1942.blogspot.com.es
dimarts, 29 de maig del 2018
CARTES A MAHALTA
LLIÇÓ 27
M'ha impressionat molt la vida que, en aquella època, es veien abocats a tenir els malalts de tuberculosi. Era una malaltia molt greu i, al ser contagiosa, aquests malalts havien de viure al marge de la societat i tenien patiments tant en l'aspecte físic com psíquic.
Malgrat tot, admiro l'enteresa que van tenir enfront aquest mal en Marius Torres com la Mercè Figueras. He gaudit molt llegint les seves cartes escrites amb un estil espontani deliciós.Per mitjà d'elles, he descobert agradablement les seves afeccions i la seva personalitat. Els dos eren amants de la música, de la lectura,de les flors.Ella riallera,expansiva, impulsiva. Ell, reservat, irònic reflexiu.
Eren molt amics dels seus amics i dintre de les limitacions que tenien, procuraven mantenir-hi contacte. S'ajudaven mútuament i s'estimaven. Una relació encantadora tenint present la seva situació.
Un dels aspectes que em meravella d'en Marius, i per mi més sorprenent, ha estat descobrir la gran cultura, la gran fortalesa d'ànim i la seva capacitat de crear, tot i estant tan malalt i sent tan jove.
El llibre m'ha agradat molt, el recomano a tothom i aquest estiu el penso rellegir per acabar de copsar aspectes que potser m'han passat per alt.
Magda Simon
CANÇÓ A MAHALTA
Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure
que em deixes quan te'n vas,
i un moviment de branca entre dos aires, lliure,
en l'últim zenit del teu braç.
Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa,
el teu adéu en mi
m'atansa al teu record amb la dolça temença
d'entrar tot sol en un jardí.
Marius Torres
 |
| Marius Torres i Mercè Figueras |
| |
dilluns, 21 de maig del 2018
RETRAT
LLIÇÓ 26
Prenent com a model el retrat que va fer en Màrius de la Mercè.
La primera vegada que el vaig veure em va fer l'efecte d'un Adonis a punt d'enamorar a la deessa Afrodita.
La segona vegada em va semblar més aviat un jove ben plantat disfressat d'Adonis però que en el fons irradiava humanitat.
La tercera vegada ja vaig veure que era un noi del meu barri que ens creuàvem a la mateixa cruïlla quasi diàriament.Era un heroi del nostre temps que lluitava per tirar endavant.
Magda Simon
Prenent com a model el retrat que va fer en Màrius de la Mercè.
La primera vegada que el vaig veure em va fer l'efecte d'un Adonis a punt d'enamorar a la deessa Afrodita.
La segona vegada em va semblar més aviat un jove ben plantat disfressat d'Adonis però que en el fons irradiava humanitat.
La tercera vegada ja vaig veure que era un noi del meu barri que ens creuàvem a la mateixa cruïlla quasi diàriament.Era un heroi del nostre temps que lluitava per tirar endavant.
Magda Simon
 |
| Adonis i Afrodita |
dilluns, 14 de maig del 2018
CAPRICI DELS DÉUS
LLIÇÓ 25
Ens basem en el dos últims versos del poema Els núvols de Màrius Torres que diuen:
penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus fan i desfan per sempre meravelles tan breus...
El que he vist moltíssimes vegades és el naixement del sol a l'horitzó de Barcelona. És un moment espectacular. El cel envermelleix i sovint s'hi barregen colors de tons vius ataronjats i groguencs entremig de núvols allargassats i aquests, amb els seus vestits acolorits configuren una estampa impressionant.
Entre el mar i el cel es manifesta un festival gairebé teatral de colors intensos i de sobte el rei, fins aleshores amagat, treu el cap per damunt aquella línia màgica i majestuosament apareix donant-nos una llum prodigiosa i alhora lentament ens enlluerna i escalfa.
És una exhibició que es produeix cada jorn, des del començament dels temps. I jo, des de casa meva sempre he pensat, en veure aquesta sortida estel·lar, per quin caprici els déus fan i desfan meravelles tan breus.
Magda Simon Parés
Ens basem en el dos últims versos del poema Els núvols de Màrius Torres que diuen:
penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus fan i desfan per sempre meravelles tan breus...
El que he vist moltíssimes vegades és el naixement del sol a l'horitzó de Barcelona. És un moment espectacular. El cel envermelleix i sovint s'hi barregen colors de tons vius ataronjats i groguencs entremig de núvols allargassats i aquests, amb els seus vestits acolorits configuren una estampa impressionant.
Entre el mar i el cel es manifesta un festival gairebé teatral de colors intensos i de sobte el rei, fins aleshores amagat, treu el cap per damunt aquella línia màgica i majestuosament apareix donant-nos una llum prodigiosa i alhora lentament ens enlluerna i escalfa.
És una exhibició que es produeix cada jorn, des del començament dels temps. I jo, des de casa meva sempre he pensat, en veure aquesta sortida estel·lar, per quin caprici els déus fan i desfan meravelles tan breus.
Magda Simon Parés
 |
| Sortida del sol a Barcelona |
dilluns, 7 de maig del 2018
NO M'ENYORO GAIRE
LLIÇÓ 24
Pregunta estrella arran de la carta de Joan sales a Mercè Figueras.
Estimada Mercè,
Si t'agrada l'espígol t'haurien d'agradar els erms, que és on creixen com en el seu reialme. Aragó és ple d'espígol i per això no m'hi puc sentir foraster: fa la mateixa olor que Vallclara.
Estimada Rosa,
ja hem arribat a Sant Diego després d'un llarg viatge. El lloc on estarem és un barri de la ciutat que s'anomena La Jolla.
Ja sabem que tots països tenen les seves característiques pròpies tant a nivell físic com ambiental, però sempre hi ha alguna cosa que ens recorda la nostra terra i no ens fa sentir tan forasters .
La manera de viure a EEUU és molt diferent de la nostra però t'asseguro que t'agradaria molt venir a La Jolla perquè és un indret amb vegetació, una costa meravellosa i un clima molt suau. Una eterna primavera. Això fa que la gent faci molta vida a l'aire lliure.
Quan anem a passejar vora l'oceà m'imagino que estic contemplant la costa de la nostra estimada Catalunya. Paisatge que alterna la costa rocosa amb platges i junt amb la flaire intensa de l'aigua, fa que em senti transportada a la Costa Brava.Tinc notables raons per no enyorar-me gaire.
Magda Simon Parés
Pregunta estrella arran de la carta de Joan sales a Mercè Figueras.
Estimada Mercè,
Si t'agrada l'espígol t'haurien d'agradar els erms, que és on creixen com en el seu reialme. Aragó és ple d'espígol i per això no m'hi puc sentir foraster: fa la mateixa olor que Vallclara.
Estimada Rosa,
ja hem arribat a Sant Diego després d'un llarg viatge. El lloc on estarem és un barri de la ciutat que s'anomena La Jolla.
Ja sabem que tots països tenen les seves característiques pròpies tant a nivell físic com ambiental, però sempre hi ha alguna cosa que ens recorda la nostra terra i no ens fa sentir tan forasters .
La manera de viure a EEUU és molt diferent de la nostra però t'asseguro que t'agradaria molt venir a La Jolla perquè és un indret amb vegetació, una costa meravellosa i un clima molt suau. Una eterna primavera. Això fa que la gent faci molta vida a l'aire lliure.
Quan anem a passejar vora l'oceà m'imagino que estic contemplant la costa de la nostra estimada Catalunya. Paisatge que alterna la costa rocosa amb platges i junt amb la flaire intensa de l'aigua, fa que em senti transportada a la Costa Brava.Tinc notables raons per no enyorar-me gaire.
Magda Simon Parés
 |
| PLATGES DE LA JOLLA (SANT DIEGO) |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)