LLIÇÓ 27
M'ha impressionat molt la vida que, en aquella època, es veien abocats a tenir els malalts de tuberculosi. Era una malaltia molt greu i, al ser contagiosa, aquests malalts havien de viure al marge de la societat i tenien patiments tant en l'aspecte físic com psíquic.
Malgrat tot, admiro l'enteresa que van tenir enfront aquest mal en Marius Torres com la Mercè Figueras. He gaudit molt llegint les seves cartes escrites amb un estil espontani deliciós.Per mitjà d'elles, he descobert agradablement les seves afeccions i la seva personalitat. Els dos eren amants de la música, de la lectura,de les flors.Ella riallera,expansiva, impulsiva. Ell, reservat, irònic reflexiu.
Eren molt amics dels seus amics i dintre de les limitacions que tenien, procuraven mantenir-hi contacte. S'ajudaven mútuament i s'estimaven. Una relació encantadora tenint present la seva situació.
Un dels aspectes que em meravella d'en Marius, i per mi més sorprenent, ha estat descobrir la gran cultura, la gran fortalesa d'ànim i la seva capacitat de crear, tot i estant tan malalt i sent tan jove.
El llibre m'ha agradat molt, el recomano a tothom i aquest estiu el penso rellegir per acabar de copsar aspectes que potser m'han passat per alt.
Magda Simon
CANÇÓ A MAHALTA
Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure
que em deixes quan te'n vas,
i un moviment de branca entre dos aires, lliure,
en l'últim zenit del teu braç.
Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa,
el teu adéu en mi
m'atansa al teu record amb la dolça temença
d'entrar tot sol en un jardí.
Marius Torres
 |
| Marius Torres i Mercè Figueras |
| |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada