Ens basem en el dos últims versos del poema Els núvols de Màrius Torres que diuen:
penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus fan i desfan per sempre meravelles tan breus...
El que he vist moltíssimes vegades és el naixement del sol a l'horitzó de Barcelona. És un moment espectacular. El cel envermelleix i sovint s'hi barregen colors de tons vius ataronjats i groguencs entremig de núvols allargassats i aquests, amb els seus vestits acolorits configuren una estampa impressionant.
Entre el mar i el cel es manifesta un festival gairebé teatral de colors intensos i de sobte el rei, fins aleshores amagat, treu el cap per damunt aquella línia màgica i majestuosament apareix donant-nos una llum prodigiosa i alhora lentament ens enlluerna i escalfa.
És una exhibició que es produeix cada jorn, des del començament dels temps. I jo, des de casa meva sempre he pensat, en veure aquesta sortida estel·lar, per quin caprici els déus fan i desfan meravelles tan breus.
Magda Simon Parés
 |
| Sortida del sol a Barcelona |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada