VISITA VIRTUAL

                                                        LLIÇÓ 23

Carta de la Mercè Figueras dirigida a en Marius Torres (28 d'octubre del 37 )
Visita virtual:
Es pot passar? Bona nit Dr. Torres; fa molts de dies que no he vingut a veure'l...
Sempre m'ha interessat la vida i l'obra d'en Pere Casaldàliga.Un home que es va formar a Catalunya com a sacerdot i va marxar el 1968 cap al Mato Grosso al Brasil.
La història d'un bisbe rebel enfrontat als poderosos i amenaçat de mort per la seva denúncia social


Es pot passar? Bona dia Sr. Pere Casaldàliga he vingut a veure'l. Jo que sempre he tingut un gran respecte per la seva vida i la seva obra voldria dialogar llargament amb vos però en aquests moments difícils de la seva salut no és possible,  i em limitaré a comunicar-li la meva admiració per la feina que durant tants anys ha portat a terme en aquest indret del Brasil, per l'ajuda incondicional als homes i dones d'aquesta terra exposant tantes vegades la seva vida.

En una altra circumstància, una de les meves preguntes seria: d'on ha tret aquesta força tan gran per resistir totes les contrarietats? No oblidaré mai les paraules que un dia va pronunciar:"Les meves causes valen més que la meva vida, perquè són les causes les que donen sentit a la vida. Una vida sense causes és una vida pobra, trista i buida." 

Me'n vaig molt contenta d'haver-lo conegut personalment i veure el senzill , però meravellós lloc on viu rodejat de gent que l'estima i el respecta. Penso que hi hauria d'haver més gent com vos que encara que no arribin a una dedicació tan gran com la seva, visquin amb esperit de solidaritat al llarg de la seva vida sense defallir.

Magda Simon Parés

UN REGAL ENTRANYABLE

                                       LLIÇÓ 22

Al llarg de la vida n'he rebut molts de regals i tots els he agraït i m'han il·lusionat però un de molt entranyable té a veure amb l'últim grup de nens i nenes que van ser alumnes meus.Per mi tots els alumnes que he arribat a tenir han estat una joia. Com és normal vaig tenir alumnes molt diferents, però vaig ser molt feliç amb tots ells.

Vaig ser cotutora d'aquest grup a 5è i 6è de Primària i ja l'havia estat tutora d'ells a 2n o sigui que tots plegats ens coneixíem molt i molt i havíem tingut junts boniques vivències.

El dia que em vaig acomiadar de la feina em van regalar, amb un gran entusiasme , un àlbum en el que a cada pàgina hi ha una fotografia de cadascun d'ells decorada i acompanyada d'un escrit. Me'l van obsequiar acompanyat d'unes flors i un sol esplèndid.

Això per mi va ser impagable. Ho guardo i ho guardaré tota la vida.

De tant en tant miro les fotografies i sobretot llegeixo els escrits i em vénen records molt plaents.


Magda Simon Parés

l'àlbum i el solet

Les bugaderes

                                             LLIÇÓ 21

...Els vaig copiar, i va resultar que, en acabar, me'ls sabia de memòria. Els he dit de moltes vegades a la lluna, aquestes nits. Tot dient-los he trobat que calia una música, que era forçós que la tinguessin.
( 21 juliol 1937 carta de Marius Torres a Mercè Figueras).

        
          La bugadera

La bugadera, bugadera,
s’aclareix als tolls del riu.
Dies de clarors d’estiu
i rosada marinera
dels matins de primavera.

Blanca la roba que rentes,
randes o brodats o flors
mocadorets plens de plors
dels amorets que ploraves,
i blaus de floretes blaves.

Damunt de tu hi ficaria
tanta mel i tanta cera
com fan a la primavera
mil abelles. I diria:
"Si vas al toll, bugadera,
dis-m’ho i t’acompanyaria”.

                               DesiderinLombarte


Aquest poema el recitaria tot contemplant el riu i alhora pensant amb la gran quantitat de dones que ens han precedit i van deixar les seves mans i la seva salut anant de bon matí a rentar la roba al riu amb condicions molt duríssimes.Més tard, anaven als safaretjos públics.

Al llarg de la meva vida he pensat moltes vegades en elles quan constato que avui dia tenim la vida més fàcil per dur a terme aquestes feines tan qüotidianes i tan necessàries.

Arrel d'aquest poema m'he informat de la història d'aquesta feina al llarg del segle XIX i primera meitat del Segle XX i penso que és molt interessant.

He rellegit el poema diverses vegades i he trobat que li calia una música, era forçós que la tingués com a homenatge a totes aquestes dones que amb tota l'entrega van portar a terme aquest ofici tan inclement.

Magda Simon Parés

Pinzellades musicals

                                          LLIÇÓ 19

Carta de Mercè Figueras al seu amic Marius Torres:
...Almenys d'aquell que jo voldria que fossis sempre per mi: un feix de sensibilitat tota matisada que parlaràs en vers amb la fluidesa d'un Schubert, amb la gràcia d'un Mozart, amb la puresa d'un Corelli i en certs casos amb la gravetat de Bach.

Defineix alguna persona, o obra d'alguna persona amb pinzellades musicals.

Generalment la meva amiga és amant de la música suau, gens estrident, sovint de mots que gairebé  te'ls diuen a ran d'orella. Dóna molta importància a la lletra de la cançó. 

A voltes, quan s'ha  de concentrar en una lectura o a l'estudi,  prefereix una música clàssica com la de  Mozart, Beethoven... que ajuda a alleugerar l'esperit i no interfereix en els pensaments. I sobretot no són sons  gens detonants. 

Quan trafiqueja per la casa, li agrada escoltar melodies alegres i que alhora  pugui anar taral·lejant. Cançons sobretot  plenes de sentit com per exemple de la  Marina Rossell, d'en Lluís Llach,Sílvia Pérez Cruz , alguns episodis alegres d'en Verdi...

El que clarament no suporta són els conjunts musicals de rok,  música electrònica... interpretats amb tons clarament aguts, penetrants i de nul interès per ella.



Magda Simon Parés