...Els vaig copiar, i va resultar que, en acabar, me'ls sabia de memòria. Els he dit de moltes vegades a la lluna, aquestes nits. Tot dient-los he trobat que calia una música, que era forçós que la tinguessin.
( 21 juliol 1937 carta de Marius Torres a Mercè Figueras).
La bugadera
La bugadera, bugadera,
s’aclareix als tolls del riu.
Dies de clarors d’estiu
i rosada marinera
dels matins de primavera.
Blanca la roba que rentes,
randes o brodats o flors
mocadorets plens de plors
dels amorets que ploraves,
i blaus de floretes blaves.
Damunt de tu hi ficaria
tanta mel i tanta cera
com fan a la primavera
mil abelles. I diria:
"Si vas al toll, bugadera,
dis-m’ho i t’acompanyaria”.
DesiderinLombarte
Aquest poema el recitaria tot contemplant el riu i alhora pensant amb la gran quantitat de dones que ens han precedit i van deixar les seves mans i la seva salut anant de bon matí a rentar la roba al riu amb condicions molt duríssimes.Més tard, anaven als safaretjos públics.
Al llarg de la meva vida he pensat moltes vegades en elles quan constato que avui dia tenim la vida més fàcil per dur a terme aquestes feines tan qüotidianes i tan necessàries.
Arrel d'aquest poema m'he informat de la història d'aquesta feina al llarg del segle XIX i primera meitat del Segle XX i penso que és molt interessant.
He rellegit el poema diverses vegades i he trobat que li calia una música, era forçós que la tingués com a homenatge a totes aquestes dones que amb tota l'entrega van portar a terme aquest ofici tan inclement.
Magda Simon Parés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada