Carta de Mercè Figueras al seu amic Marius Torres:
...Almenys d'aquell que jo voldria que fossis sempre per mi: un feix de sensibilitat tota matisada que parlaràs en vers amb la fluidesa d'un Schubert, amb la gràcia d'un Mozart, amb la puresa d'un Corelli i en certs casos amb la gravetat de Bach.
Defineix alguna persona, o obra d'alguna persona amb pinzellades musicals.
Generalment la meva amiga és amant de la música suau, gens estrident, sovint de mots que gairebé te'ls diuen a ran d'orella. Dóna molta importància a la lletra de la cançó.
A voltes, quan s'ha de concentrar en una lectura o a l'estudi, prefereix una música clàssica com la de Mozart, Beethoven... que ajuda a alleugerar l'esperit i no interfereix en els pensaments. I sobretot no són sons gens detonants.
Quan trafiqueja per la casa, li agrada escoltar melodies alegres i que alhora pugui anar taral·lejant. Cançons sobretot plenes de sentit com per exemple de la Marina Rossell, d'en Lluís Llach,Sílvia Pérez Cruz , alguns episodis alegres d'en Verdi...
El que clarament no suporta són els conjunts musicals de rok, música electrònica... interpretats amb tons clarament aguts, penetrants i de nul interès per ella.
Magda Simon Parés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada