FLOR DE L'ALBADA

                                       LLIÇÓ 8
Flor de foc
Surt de la pinassa,  en forma de paraigua: o sigui, de bolet. I es passeja tant com pot, que no és gaire, perquè és de mena feixuga...

És una flor blanca en forma d'ocell. Amb la foscor de la nit s'arrauleix tremolosa i esporuguida i alhora amb el seu blanc vestit s'enrotlla sobre sí mateixa com fa el petit porquet o cuquet de Sant Antoni que acaba convertint-se en una boleta. 
A mesura que apunta el dia i comencen a albirar-se a l'horitzó  aquelles pinzellades rogenques que avisen de l'imminent sortida del sol, només llavors, la flor de l'albada, desplega les seves precioses ales i es mostra esplendorosa, alegre, eufòrica, segura de sí mateixa.  La tija es redreça i la seva corol·la es gira buscant  delerosa l'incipient claror del dia. El sol li dóna vida.

Magda Simon Parés

L'HUMIL HERBETA

                                       LLIÇÓ 7

                                      CORATGIA

El paratge em té el cor robat és una senzilla creuera de dues vies en la ciutat nova... En poques paraules; es tracta de l'herbeta que es cria en els junts de les pedres del sòl.

                                                            Caterina Albert/ Víctor Català

Les plantes, en plena natura  viuen  a la terra i en ella arrelen i se’n nodreixen, però una part d'elles, l’home les ha segrestat i les fa viure en espais reduïts, els hi dóna sàviament els aliments adients i les plantes pacientment creixen i s’engrandeixen moltes vegades només dins d’un test. 

A mi, com la Caterina Albert,  em té el cor robat  la petita herbeta que creix entremig  de les pedres del carrer, del camp, de les roques... Ha de lluitar en contra de l’entorn. En alguns casos maltractada, trepitjada... i en general força ignorada. I ella, de mena lluitadora, com per sortilegi, sense cap mena de protecció,  treu el cap a la superfície amb aquell verd tan viu i  ple de tendresa.

Magda Simon Parés

EXPERIÈNCIES D'ABANS I D'ARA

                                   LLIÇÓ 6
El pròleg de la Plaça del Diamant. Influències literàries de la novel·la de Mercè Rodoreda

La plaça del diamant és lluny de mi. Com si no fos jo qui l'hagués escrita. Molt lluny. En aquest moment en el punt d'acabar aquest pròleg, em preocupa el meu jardí.
                                                                                                            MERCÈ RODOREDA
                                                                                                        Romanyà de la Selva, 19882

La meva vida laboral és lluny de mi. Com si no fos jo la que vaig lluitar tant a l'escola per tirar endavant els projectes educatius.Tot plegat molt lluny, però cal dir que quan ho recordo estic molt satisfeta d'haver-me dedicat a aquesta professió perquè em va donar la possibilitat d'educar i fomentar l'aprenentatge de  molt nens i nenes.I a més, alhora, per aquest fet vaig rebre  moltes satisfaccions.

Botiguetes on els nens/es aprenen a comptar, tornar canvi,etc

Mural dels aliments elaborat  pels alumnes

Excursió a Les Agudes

En aquest moment, en plena tardor de la vida, una etapa més tranquil·la, em preocupa organitzar-me per gaudir de tot un seguit de petits plaers. El meu preferit és, havent dinat, asseurem còmodament prenent un cafè i acompanyar-lo d'un bocí de xocolata: una veritable delícia!

Magda Simon Parés

HAIKU I TANKES en homenatge a la Mercè Rodoreda, gran amant de les flors.

      


            Hortènsies


        Toies rosades,
        us miro embadalida.    
        Sou un miratge?

            






             

 Són les camèlies del jardí Mercè Rodoreda

 de l’Institut d’Estudis Catalans

(Publicat per Mariàngela Vilallonga )

             Camèlies

         Protagonistes
         bellíssimes del títol
         de la novel·la.
         Les flors que preferia
         la Mercè Rodoreda.                   

             




         Les flors del prunus

      La Primavera,
      època de florida 
      de tots els prunus.
      Despullats de les fulles
      i  munts de flors rosades.

Ja hi floreixen els prunus, rosa pàl·lid...
(Mercè Rodoreda. Romanyà de la Selva, 1982)

       












       Les flors del magraner

        Flors força aïllades,
        de corol·la vermella.
        Semblen estrelles
        grosses i vistoses
        del magraner penjades.




        Magda Simon Parés

       

        

       

RECORDS D'INFANTESA

                                   LLIÇÓ 5
El pròleg de la Plaça del Diamant per a la 26a edició. El pròleg que Joan Sales va guanyar amb la seva perseverança.

Sóc filla de Sant Gervasi de Cassoles, d'un carrer estret i curt...Tots els records que conservo de Gràcia són entranyables. Ara tot això és lluny, però pensar-hi, enmig d'una onada de nostàlgia em fa bé;moltes vegades i en diverses circumstàncies, aquests records m'havien estat un consol.

                                                                                      ( Del pròleg de La Plaça del diamant de Mercè Rodoreda )

Vaig néixer a sant Gervasi tocant a Gràcia i en aquest  barri tan entranyable hi vaig viure feliçment fins que em vaig casar.
Un dels records més bonic de la meva infantesa és el de la revetlla de sant Joan. 

Justament  el meu pare se'n  deia i a casa era festa grossa. Era una nit màgica que ajuntava l'entusiasme d'ell amb el de la família i el veïnat. Dies abans el meu pare ja comprava tot un arsenal de diversos focs i s'havia construït un suport de fusta per encaixar-hi els coets. 

El dia de la revetlla sortíem al carrer tots el veïns més propers, i ell, amb el seu artefacte no parava  de disparar coets! I els menuts gaudíem amb els focs d'artifici menys perillosos... I tots, atents  a la foguera que enceníem a la cruïlla del carrer Homer amb Bisbe Morgades, carrer que va engolir la  Ronda del General Mitre. Aquest castell de foc havia donat feina a molta canalla que durant setmanes havien estat recollint trastos vells per la gran falla.

Després, venia l'episodi de la coca i a continuació, mentre els menuts  continuàvem gaudint de la festa, els grans feien petar la xerrada a la fresca,  asseguts a les cadires, que cadascú havia tret de casa seva.

Ara tot això és lluny, sento nostàlgia d'aquest passat tan estimat, però em fa bé.

Magda Simon Parés

Una vetllada inoblidable

                                       LLIÇÓ 4
A mi el que em va passar llegint la vostra novel·la és que em vaig enamorar de la Colometa."Joan Sales

I la meva mare morta i jo aturada com una bleda i la cinta de goma a la cintura estrenyent, estrenyent, com si estigués lligada en una branqueta d'esparreguera amb un filferro.
                                                       ( dues situacions que es produeixen alhora: patiment moral i físic)

Estava molt amoïnada a causa de saber que el meu germà  havia perdut la feina. Donava voltes a la situació perquè aquest fet representava un daltabaix per la família.

Ja feia dies que tenia programat un sopar important a casa d'uns amics i tot i que estava inquieta pel problema familiar, vaig decidir anar-hi.Per aquella ocasió m'havia comprat un vestit i, fent cas a la botiguera, el vaig conjuntar amb unes sabates de taló.

El dia del sopar, un bon punt em vaig posar les sabates ja vaig sentir unes fiblades als peus que m'auguraven una mala vetllada. Vaig sortir de casa  capficada per la qüestió que em preocupava i  pel turment  que m'infligia el calçat.

A casa dels meus amics es respirava un  ambient festiu i alhora distès.  Després de l'àpat vam estar d'agradable  conversa, però jo  doblement martiritzada. Malgrat la situació i de no haver pogut gaudir millor de la festa, crec que ningú se'n va adonar, però jo no ho he oblidat mai.

Magda Simon Parés

                                   

HAIKUS en homenatge a la Mercè Rodoreda, gran amant de les flors.

Margarides

Margarides,

estrelles blanques.

Quin goig mirar-vos!







Buganvíl·lea

Flors blanques xiques
                                         
amb bràctees vermelles                           
enfiladisses.







Violeta africana

Humil, senzilla,

fulles avellutades
                                               
i flors sensibles.




Pensaments

Veig encisada

papallones pintades                                           

arran de terra.


Magda Simon Parés

La meva afecció preferida

                                            LLIÇÓ 3
                                    "Poeta per atzar i novel·lista editor per
                                               necessitat..."  Joan Sales.
                                         Joan sales, un lluitador incansable             

En la carta del 18 d'octubre em dieu “guillat” –però no m'enfado. Simplement penso: ¿i si tingués raó?

Penseu que si teniu raó (i qui sap...), el que heu de sentir per mi és llàstima –i no pas ràbia.

Sigueu, doncs, conseqüent i compadiu-me. Amb tot l'afecte del vostre

                                                                                                                                                              Sales                                                                           
                                                                                      (Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 2 novembre ) 


M'estimo molt les plantes. Com que des de fa anys en tinc molta cura,estic tranquil·la. Reben la ració d'aigua diària proporcional a la temperatura i a l'estació de l'any. Periòdicament els  poso les vitamines adients. Normalment abans de l'hivern les podo. Si agafen alguna malura cal extirpar-la, per tant, quan alguna vegada s'ha infectat el llimoner, l'ensabono i després li faig una bona ruixada d'aigua. Sovint arrenco les herbes que creixen espontàniament.També, quan convé,  trasplanto esqueixos per generar noves plantetes que m'il·lusiona regalar als meus familiars i amics...buf! És un no parar d'estar alerta! Ah! I quan surto a la terrassa els hi dic coses boniques  perquè totes s'ho mereixen amb escreix.
La meva veïna em diu que estic ben guillada, però  no m'enfado. Simplement penso: ¿i si tingués raó? Però jo sóc ben feliç tenint-ne cura.

Magda Simon Parés

HAIKUS i TANKA en homenatge a Mercè Rodoreda, gran amant de les flors.

Farigola

Farigola
                                                                    Estens la flaire
per tota la muntanya,
planta preuada.

Hibiscus

                                               






Hibiscus

Campana alegra
d'efímera durada,
de to cirera.

Roses

Rosa

Joia orgullosa                                          al mig de la natura.                                  Sempre em captives.

Peònies

Peònia

Tens la corona
de forma arrodonida
i un xic tancada.
Engalanes la casa
dins una gerra d'aigua.


Magda Simon Parés

Un plaer especial

Em dóna un plaer especial i em produeix sensació de Pau anar un dia clar i assolellat a contemplar la tranquil·litat del mar. Respirar aquell aire salabrós, observar el ball continu i suau de les ones, allargar la vista fins l'horitzó i pel camí gaudí de les petites i grans embarcacions que van transitant per aquest gran escenari marinenc que em fa volar la imaginació fins a temps immemorials.

Magda Simon Parés


                                               

L'àlbum de fotografies

                                         LLIÇÓ 2
                 Mercè Rodoreda, el domini absolut de l'idioma. L'amor a les paraules

I un dijous a la tarda els dos nois jugaven al jardí i quan va sortir a dur-los el berenar, de seguida ve veure totes les jonquilles plantades al revés: la cabeça amb els quatre cabellets de les arrels, damunt de la terra; i poncelletes, fulles i tija, enfonsades a dins. Diu que només els va dir una paraula, tot i que ella mai no havia estat persona de dir paraules fortes. I no em va voler dir quina paraula els havia dit. 
                                                           (La Plaça del Diamant.Capítol X Mercè Rodoreda)


Sempre m'ha agradat fer i mirar fotografies. Penso que són un record entranyable. Una sola fotografia ens diu tantes coses! Són testimonis silenciosos i reveladors de la vida.

Tinc força àlbums de retrats de familiars i amics amb diversos contexts. Tots són per mi una joia valuosa.

Un dia va venir a casa la meva neboda amb el seu fill de 4 anys. En un moment donat  la criatura va agafar uns retoladors que tenia a l'abast i  va començar a guixar un dels  àlbums de fotografies, per mi el més preuat, i alhora va estripar algun full. Quan ens en vam adonar el mal ja estava fet.

El disgust va ser gran però la seva mare li va fer veure, molt seriosament, que el que havia fet no estava bé i calia una reparació. Vaig pensar que això és educar i malgrat tot vaig considerar que hi ha coses molt més importants al món que un àlbum de fotografies i són la vida, els sentiments, l'educació... en definitiva: tot el que no és material.

Magda Simon Parés

Els refugiats

                                         LLIÇÓ 1

" Afortunadament encara hi ha alzines, pins, i ginesta, i és possible que a partir d'aquests elements es pugui reconstruir tot."

Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M'he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la.Feia molt de temps que cap llibre no m'havia tret el son d'aquesta manera.
                       ( Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda en motiu de La plaça del diamant).
                                                           Barcelona, 16 maig 1961nt.



Una de les coses que m'ha colpit  més aquests últims anys ha estat el tema dels refugiats. Éssers humans que fugen de conflictes bèl·lics, persecucions, pobresa...buscant una vida millor. Molts han mort pel camí, alguns han tingut sort i han pogut arribar a Europa, el seu destí preferit, però la gran majoria han anat a parar a descampats on malviuen i les seves veus han estat silenciades.
Per culpa dels voluntaris que estan salvant vides al Mediterrani se m'ha despertat l'ànsia de lluitar, dins les meves possibilitats, per aconseguir que els països europeus s'obrin i actuïn amb generositat.

Magda Simon Parés