dimecres, 30 de maig del 2018
Enllaços blcgs anteriors
ENLLAÇOS DE BLOGS ANTERIORS
Memòria de la transició
msp-memoriadelatransicio.blogspot.com.es
Contes i narracions
msp-narracions.blogspot.com.es
El món de Maria Àngels Anglada
msp-escoladona-mmaa.blogspot.com.es
El barri de Gràcia
edonablogs12-13.blogspot.com
o
cmjsnou.blogspot.com
Art als carrers de Barcelona
cjms1942.blogspot.com.es
dimarts, 29 de maig del 2018
CARTES A MAHALTA
LLIÇÓ 27
M'ha impressionat molt la vida que, en aquella època, es veien abocats a tenir els malalts de tuberculosi. Era una malaltia molt greu i, al ser contagiosa, aquests malalts havien de viure al marge de la societat i tenien patiments tant en l'aspecte físic com psíquic.
Malgrat tot, admiro l'enteresa que van tenir enfront aquest mal en Marius Torres com la Mercè Figueras. He gaudit molt llegint les seves cartes escrites amb un estil espontani deliciós.Per mitjà d'elles, he descobert agradablement les seves afeccions i la seva personalitat. Els dos eren amants de la música, de la lectura,de les flors.Ella riallera,expansiva, impulsiva. Ell, reservat, irònic reflexiu.
Eren molt amics dels seus amics i dintre de les limitacions que tenien, procuraven mantenir-hi contacte. S'ajudaven mútuament i s'estimaven. Una relació encantadora tenint present la seva situació.
Un dels aspectes que em meravella d'en Marius, i per mi més sorprenent, ha estat descobrir la gran cultura, la gran fortalesa d'ànim i la seva capacitat de crear, tot i estant tan malalt i sent tan jove.
El llibre m'ha agradat molt, el recomano a tothom i aquest estiu el penso rellegir per acabar de copsar aspectes que potser m'han passat per alt.
Magda Simon
CANÇÓ A MAHALTA
Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure
que em deixes quan te'n vas,
i un moviment de branca entre dos aires, lliure,
en l'últim zenit del teu braç.
Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa,
el teu adéu en mi
m'atansa al teu record amb la dolça temença
d'entrar tot sol en un jardí.
Marius Torres
 |
| Marius Torres i Mercè Figueras |
| |
dilluns, 21 de maig del 2018
RETRAT
LLIÇÓ 26
Prenent com a model el retrat que va fer en Màrius de la Mercè.
La primera vegada que el vaig veure em va fer l'efecte d'un Adonis a punt d'enamorar a la deessa Afrodita.
La segona vegada em va semblar més aviat un jove ben plantat disfressat d'Adonis però que en el fons irradiava humanitat.
La tercera vegada ja vaig veure que era un noi del meu barri que ens creuàvem a la mateixa cruïlla quasi diàriament.Era un heroi del nostre temps que lluitava per tirar endavant.
Magda Simon
Prenent com a model el retrat que va fer en Màrius de la Mercè.
La primera vegada que el vaig veure em va fer l'efecte d'un Adonis a punt d'enamorar a la deessa Afrodita.
La segona vegada em va semblar més aviat un jove ben plantat disfressat d'Adonis però que en el fons irradiava humanitat.
La tercera vegada ja vaig veure que era un noi del meu barri que ens creuàvem a la mateixa cruïlla quasi diàriament.Era un heroi del nostre temps que lluitava per tirar endavant.
Magda Simon
 |
| Adonis i Afrodita |
dilluns, 14 de maig del 2018
CAPRICI DELS DÉUS
LLIÇÓ 25
Ens basem en el dos últims versos del poema Els núvols de Màrius Torres que diuen:
penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus fan i desfan per sempre meravelles tan breus...
El que he vist moltíssimes vegades és el naixement del sol a l'horitzó de Barcelona. És un moment espectacular. El cel envermelleix i sovint s'hi barregen colors de tons vius ataronjats i groguencs entremig de núvols allargassats i aquests, amb els seus vestits acolorits configuren una estampa impressionant.
Entre el mar i el cel es manifesta un festival gairebé teatral de colors intensos i de sobte el rei, fins aleshores amagat, treu el cap per damunt aquella línia màgica i majestuosament apareix donant-nos una llum prodigiosa i alhora lentament ens enlluerna i escalfa.
És una exhibició que es produeix cada jorn, des del començament dels temps. I jo, des de casa meva sempre he pensat, en veure aquesta sortida estel·lar, per quin caprici els déus fan i desfan meravelles tan breus.
Magda Simon Parés
Ens basem en el dos últims versos del poema Els núvols de Màrius Torres que diuen:
penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus fan i desfan per sempre meravelles tan breus...
El que he vist moltíssimes vegades és el naixement del sol a l'horitzó de Barcelona. És un moment espectacular. El cel envermelleix i sovint s'hi barregen colors de tons vius ataronjats i groguencs entremig de núvols allargassats i aquests, amb els seus vestits acolorits configuren una estampa impressionant.
Entre el mar i el cel es manifesta un festival gairebé teatral de colors intensos i de sobte el rei, fins aleshores amagat, treu el cap per damunt aquella línia màgica i majestuosament apareix donant-nos una llum prodigiosa i alhora lentament ens enlluerna i escalfa.
És una exhibició que es produeix cada jorn, des del començament dels temps. I jo, des de casa meva sempre he pensat, en veure aquesta sortida estel·lar, per quin caprici els déus fan i desfan meravelles tan breus.
Magda Simon Parés
 |
| Sortida del sol a Barcelona |
dilluns, 7 de maig del 2018
NO M'ENYORO GAIRE
LLIÇÓ 24
Pregunta estrella arran de la carta de Joan sales a Mercè Figueras.
Estimada Mercè,
Si t'agrada l'espígol t'haurien d'agradar els erms, que és on creixen com en el seu reialme. Aragó és ple d'espígol i per això no m'hi puc sentir foraster: fa la mateixa olor que Vallclara.
Estimada Rosa,
ja hem arribat a Sant Diego després d'un llarg viatge. El lloc on estarem és un barri de la ciutat que s'anomena La Jolla.
Ja sabem que tots països tenen les seves característiques pròpies tant a nivell físic com ambiental, però sempre hi ha alguna cosa que ens recorda la nostra terra i no ens fa sentir tan forasters .
La manera de viure a EEUU és molt diferent de la nostra però t'asseguro que t'agradaria molt venir a La Jolla perquè és un indret amb vegetació, una costa meravellosa i un clima molt suau. Una eterna primavera. Això fa que la gent faci molta vida a l'aire lliure.
Quan anem a passejar vora l'oceà m'imagino que estic contemplant la costa de la nostra estimada Catalunya. Paisatge que alterna la costa rocosa amb platges i junt amb la flaire intensa de l'aigua, fa que em senti transportada a la Costa Brava.Tinc notables raons per no enyorar-me gaire.
Magda Simon Parés
Pregunta estrella arran de la carta de Joan sales a Mercè Figueras.
Estimada Mercè,
Si t'agrada l'espígol t'haurien d'agradar els erms, que és on creixen com en el seu reialme. Aragó és ple d'espígol i per això no m'hi puc sentir foraster: fa la mateixa olor que Vallclara.
Estimada Rosa,
ja hem arribat a Sant Diego després d'un llarg viatge. El lloc on estarem és un barri de la ciutat que s'anomena La Jolla.
Ja sabem que tots països tenen les seves característiques pròpies tant a nivell físic com ambiental, però sempre hi ha alguna cosa que ens recorda la nostra terra i no ens fa sentir tan forasters .
La manera de viure a EEUU és molt diferent de la nostra però t'asseguro que t'agradaria molt venir a La Jolla perquè és un indret amb vegetació, una costa meravellosa i un clima molt suau. Una eterna primavera. Això fa que la gent faci molta vida a l'aire lliure.
Quan anem a passejar vora l'oceà m'imagino que estic contemplant la costa de la nostra estimada Catalunya. Paisatge que alterna la costa rocosa amb platges i junt amb la flaire intensa de l'aigua, fa que em senti transportada a la Costa Brava.Tinc notables raons per no enyorar-me gaire.
Magda Simon Parés
 |
| PLATGES DE LA JOLLA (SANT DIEGO) |
dimarts, 24 d’abril del 2018
VISITA VIRTUAL
LLIÇÓ 23
Carta de la Mercè Figueras dirigida a en Marius Torres (28 d'octubre del 37 )
Visita virtual:
Es pot passar? Bona nit Dr. Torres; fa molts de dies que no he vingut a veure'l...
Sempre m'ha interessat la vida i l'obra d'en Pere Casaldàliga.Un home que es va formar a Catalunya com a sacerdot i va marxar el 1968 cap al Mato Grosso al Brasil.
La història d'un bisbe rebel enfrontat als poderosos i amenaçat de mort per la seva denúncia social
Es pot passar? Bona dia Sr. Pere Casaldàliga he vingut a veure'l. Jo que sempre he tingut un gran respecte per la seva vida i la seva obra voldria dialogar llargament amb vos però en aquests moments difícils de la seva salut no és possible, i em limitaré a comunicar-li la meva admiració per la feina que durant tants anys ha portat a terme en aquest indret del Brasil, per l'ajuda incondicional als homes i dones d'aquesta terra exposant tantes vegades la seva vida.
En una altra circumstància, una de les meves preguntes seria: d'on ha tret aquesta força tan gran per resistir totes les contrarietats? No oblidaré mai les paraules que un dia va pronunciar:"Les meves causes valen més que la meva vida, perquè són les causes les que donen sentit a la vida. Una vida sense causes és una vida pobra, trista i buida."
Me'n vaig molt contenta d'haver-lo conegut personalment i veure el senzill , però meravellós lloc on viu rodejat de gent que l'estima i el respecta. Penso que hi hauria d'haver més gent com vos que encara que no arribin a una dedicació tan gran com la seva, visquin amb esperit de solidaritat al llarg de la seva vida sense defallir.
Magda Simon Parés
Carta de la Mercè Figueras dirigida a en Marius Torres (28 d'octubre del 37 )
Visita virtual:
Es pot passar? Bona nit Dr. Torres; fa molts de dies que no he vingut a veure'l...
Sempre m'ha interessat la vida i l'obra d'en Pere Casaldàliga.Un home que es va formar a Catalunya com a sacerdot i va marxar el 1968 cap al Mato Grosso al Brasil.
La història d'un bisbe rebel enfrontat als poderosos i amenaçat de mort per la seva denúncia social
Es pot passar? Bona dia Sr. Pere Casaldàliga he vingut a veure'l. Jo que sempre he tingut un gran respecte per la seva vida i la seva obra voldria dialogar llargament amb vos però en aquests moments difícils de la seva salut no és possible, i em limitaré a comunicar-li la meva admiració per la feina que durant tants anys ha portat a terme en aquest indret del Brasil, per l'ajuda incondicional als homes i dones d'aquesta terra exposant tantes vegades la seva vida.
En una altra circumstància, una de les meves preguntes seria: d'on ha tret aquesta força tan gran per resistir totes les contrarietats? No oblidaré mai les paraules que un dia va pronunciar:"Les meves causes valen més que la meva vida, perquè són les causes les que donen sentit a la vida. Una vida sense causes és una vida pobra, trista i buida."
Me'n vaig molt contenta d'haver-lo conegut personalment i veure el senzill , però meravellós lloc on viu rodejat de gent que l'estima i el respecta. Penso que hi hauria d'haver més gent com vos que encara que no arribin a una dedicació tan gran com la seva, visquin amb esperit de solidaritat al llarg de la seva vida sense defallir.
Magda Simon Parés
dilluns, 16 d’abril del 2018
UN REGAL ENTRANYABLE
LLIÇÓ 22
Al llarg de la vida n'he rebut molts de regals i tots els he agraït i m'han il·lusionat però un de molt entranyable té a veure amb l'últim grup de nens i nenes que van ser alumnes meus.Per mi tots els alumnes que he arribat a tenir han estat una joia. Com és normal vaig tenir alumnes molt diferents, però vaig ser molt feliç amb tots ells.
Vaig ser cotutora d'aquest grup a 5è i 6è de Primària i ja l'havia estat tutora d'ells a 2n o sigui que tots plegats ens coneixíem molt i molt i havíem tingut junts boniques vivències.
El dia que em vaig acomiadar de la feina em van regalar, amb un gran entusiasme , un àlbum en el que a cada pàgina hi ha una fotografia de cadascun d'ells decorada i acompanyada d'un escrit. Me'l van obsequiar acompanyat d'unes flors i un sol esplèndid.
Això per mi va ser impagable. Ho guardo i ho guardaré tota la vida.
De tant en tant miro les fotografies i sobretot llegeixo els escrits i em vénen records molt plaents.
Magda Simon Parés
 |
| l'àlbum i el solet |
dimarts, 10 d’abril del 2018
Les bugaderes
LLIÇÓ 21
...Els vaig copiar, i va resultar que, en acabar, me'ls sabia de memòria. Els he dit de moltes vegades a la lluna, aquestes nits. Tot dient-los he trobat que calia una música, que era forçós que la tinguessin.
( 21 juliol 1937 carta de Marius Torres a Mercè Figueras).
La bugadera
La bugadera, bugadera,
s’aclareix als tolls del riu.
Dies de clarors d’estiu
i rosada marinera
dels matins de primavera.
Blanca la roba que rentes,
randes o brodats o flors
mocadorets plens de plors
dels amorets que ploraves,
i blaus de floretes blaves.
Damunt de tu hi ficaria
tanta mel i tanta cera
com fan a la primavera
mil abelles. I diria:
"Si vas al toll, bugadera,
dis-m’ho i t’acompanyaria”.
DesiderinLombarte
Aquest poema el recitaria tot contemplant el riu i alhora pensant amb la gran quantitat de dones que ens han precedit i van deixar les seves mans i la seva salut anant de bon matí a rentar la roba al riu amb condicions molt duríssimes.Més tard, anaven als safaretjos públics.
Al llarg de la meva vida he pensat moltes vegades en elles quan constato que avui dia tenim la vida més fàcil per dur a terme aquestes feines tan qüotidianes i tan necessàries.
Arrel d'aquest poema m'he informat de la història d'aquesta feina al llarg del segle XIX i primera meitat del Segle XX i penso que és molt interessant.
He rellegit el poema diverses vegades i he trobat que li calia una música, era forçós que la tingués com a homenatge a totes aquestes dones que amb tota l'entrega van portar a terme aquest ofici tan inclement.
Magda Simon Parés
...Els vaig copiar, i va resultar que, en acabar, me'ls sabia de memòria. Els he dit de moltes vegades a la lluna, aquestes nits. Tot dient-los he trobat que calia una música, que era forçós que la tinguessin.
( 21 juliol 1937 carta de Marius Torres a Mercè Figueras).
La bugadera
La bugadera, bugadera,
s’aclareix als tolls del riu.
Dies de clarors d’estiu
i rosada marinera
dels matins de primavera.
Blanca la roba que rentes,
randes o brodats o flors
mocadorets plens de plors
dels amorets que ploraves,
i blaus de floretes blaves.
Damunt de tu hi ficaria
tanta mel i tanta cera
com fan a la primavera
mil abelles. I diria:
"Si vas al toll, bugadera,
dis-m’ho i t’acompanyaria”.
DesiderinLombarte
Aquest poema el recitaria tot contemplant el riu i alhora pensant amb la gran quantitat de dones que ens han precedit i van deixar les seves mans i la seva salut anant de bon matí a rentar la roba al riu amb condicions molt duríssimes.Més tard, anaven als safaretjos públics.
Al llarg de la meva vida he pensat moltes vegades en elles quan constato que avui dia tenim la vida més fàcil per dur a terme aquestes feines tan qüotidianes i tan necessàries.
Arrel d'aquest poema m'he informat de la història d'aquesta feina al llarg del segle XIX i primera meitat del Segle XX i penso que és molt interessant.
He rellegit el poema diverses vegades i he trobat que li calia una música, era forçós que la tingués com a homenatge a totes aquestes dones que amb tota l'entrega van portar a terme aquest ofici tan inclement.
Magda Simon Parés
dilluns, 2 d’abril del 2018
Pinzellades musicals
LLIÇÓ 19
Carta de Mercè Figueras al seu amic Marius Torres:
...Almenys d'aquell que jo voldria que fossis sempre per mi: un feix de sensibilitat tota matisada que parlaràs en vers amb la fluidesa d'un Schubert, amb la gràcia d'un Mozart, amb la puresa d'un Corelli i en certs casos amb la gravetat de Bach.
Defineix alguna persona, o obra d'alguna persona amb pinzellades musicals.
Generalment la meva amiga és amant de la música suau, gens estrident, sovint de mots que gairebé te'ls diuen a ran d'orella. Dóna molta importància a la lletra de la cançó.
A voltes, quan s'ha de concentrar en una lectura o a l'estudi, prefereix una música clàssica com la de Mozart, Beethoven... que ajuda a alleugerar l'esperit i no interfereix en els pensaments. I sobretot no són sons gens detonants.
Quan trafiqueja per la casa, li agrada escoltar melodies alegres i que alhora pugui anar taral·lejant. Cançons sobretot plenes de sentit com per exemple de la Marina Rossell, d'en Lluís Llach,Sílvia Pérez Cruz , alguns episodis alegres d'en Verdi...
El que clarament no suporta són els conjunts musicals de rok, música electrònica... interpretats amb tons clarament aguts, penetrants i de nul interès per ella.
Magda Simon Parés
Carta de Mercè Figueras al seu amic Marius Torres:
...Almenys d'aquell que jo voldria que fossis sempre per mi: un feix de sensibilitat tota matisada que parlaràs en vers amb la fluidesa d'un Schubert, amb la gràcia d'un Mozart, amb la puresa d'un Corelli i en certs casos amb la gravetat de Bach.
Defineix alguna persona, o obra d'alguna persona amb pinzellades musicals.
Generalment la meva amiga és amant de la música suau, gens estrident, sovint de mots que gairebé te'ls diuen a ran d'orella. Dóna molta importància a la lletra de la cançó.
A voltes, quan s'ha de concentrar en una lectura o a l'estudi, prefereix una música clàssica com la de Mozart, Beethoven... que ajuda a alleugerar l'esperit i no interfereix en els pensaments. I sobretot no són sons gens detonants.
Quan trafiqueja per la casa, li agrada escoltar melodies alegres i que alhora pugui anar taral·lejant. Cançons sobretot plenes de sentit com per exemple de la Marina Rossell, d'en Lluís Llach,Sílvia Pérez Cruz , alguns episodis alegres d'en Verdi...
El que clarament no suporta són els conjunts musicals de rok, música electrònica... interpretats amb tons clarament aguts, penetrants i de nul interès per ella.
Magda Simon Parés
dimarts, 20 de març del 2018
UNA GRAN ALEGRIA
LLIÇÓ 18
Carta de la Mercè Figueres a en Marius Torras el 20 de juny de 10937
" Tescric perquè estic contenta i em dóna la gana de dir-t?ho i fer-ho constar per escrit."
" Tinc ganes de cridar i com que no puc fer peruè l'hoa ( o el que sigui) no m'ho permet crida la mà nerviosa sobre el paper cridant com una desesperada."
En el transcurs de la vida han estat molts els fets que m’han produïts gran alegria i profunda emoció. Un dels que em va il·lusiona d'una forma molt especial va ser quan vaig ser àvia per primera vegada. La meva filla estava a EUA i allà va néixer la meva néta. I ja em veig en ple mes de gener cap a Sant Diego, on va tenir lloc el gran esdeveniment.
La veritat és que aquell moment va ser tan íntimament important que les fotografies i les cartes a la família eren diàries.
La primera que vaig escriure va ser a la meva mare i li deia: T'escric perquè estic contenta i a més de dir-t'ho per telèfon vull que consti per escrit.
Tinc ganes de cridar i com que no puc perquè no vull despertar la nostra nineta et dic sobre el paper: Felicitats besàvia!
Magda Simon Parés
dimarts, 13 de març del 2018
Una calçotada original
LLIÇÓ 17
Carta de Màrius Torres a Mercè Figueres
Adéu altra vegada. Si sabessis com envejo
Girona!
...
Molt estimat Pau,
fa pocs dies vaig rebre aquestes fotografies on estàs rodejat de companys que junts esteu completant estudis a Dinamarca. Segons m'expliques, en total ereu 40 de diverses nacionalitats. Tots vareu gaudir menjant calçots, fent el que nosaltres en diem una calçotada, típic menjar de la nostra terra i els vau assaborir amb la salsa adient per aquesta saborosa menja.El que vaig trobar fantàstic és que aquestes delicioses cebes us les van enviar des de Catalunya. Això sí que és una petita contribució a fer país!
L'estampa és veritablement insòlita. Una calçotada al bell mig d'un paisatge ben glaçat. Em va sorprendre molt gratament i et ben asseguro que m'hi hagués afegit amb moltes ganes. Si sabessis com envejo aquesta experiència vostre en aquest país que us ha acollit tan bé!
Una forta abraçada i fins aviat!
Magda Simon Parés
dilluns, 26 de febrer del 2018
BONS RECORDS
LLIÇÓ 16
Seguint el model de la carta que en Marius Torres escriu a la Mercè Figueres el 7 de març de
1937, que en el seu últim paràgraf diu:" No t'enyoro gaire perquè penso molt en tu".
Quan penso en vosaltres se m'il·lumina la cara i se m'eixampla el cor. Vaig gaudir molt de la vostra infantesa i l'adolescència fent moltes coses junts. Sempre heu omplert la meva vida d'una manera molt especial. Ara ja sou grans i heu tingut la sort de complementar els estudis a l'estranger i ja hi porteu gairebé dos anys.
Us heu hagut d'adaptar al clima, als costums, al menjar, a altres maneres d'actuar i pensar de la diversa gent que us envolta...Però, encara que això requereix d'un esforç és molt enriquidor, us fa forts, comprensius i autònoms.
Durant aquest llarg temps d'absència ens hem anat veien per vacances i sort de les noves tecnologies que també ajuden i molt!
En definitiva, penseu que no us enyoro gaire perquè penso molt en vosaltres.
Magda Simon Parés
Seguint el model de la carta que en Marius Torres escriu a la Mercè Figueres el 7 de març de
1937, que en el seu últim paràgraf diu:" No t'enyoro gaire perquè penso molt en tu".
Quan penso en vosaltres se m'il·lumina la cara i se m'eixampla el cor. Vaig gaudir molt de la vostra infantesa i l'adolescència fent moltes coses junts. Sempre heu omplert la meva vida d'una manera molt especial. Ara ja sou grans i heu tingut la sort de complementar els estudis a l'estranger i ja hi porteu gairebé dos anys.
Us heu hagut d'adaptar al clima, als costums, al menjar, a altres maneres d'actuar i pensar de la diversa gent que us envolta...Però, encara que això requereix d'un esforç és molt enriquidor, us fa forts, comprensius i autònoms.
Durant aquest llarg temps d'absència ens hem anat veien per vacances i sort de les noves tecnologies que també ajuden i molt!
En definitiva, penseu que no us enyoro gaire perquè penso molt en vosaltres.
Magda Simon Parés
 |
| Joan, Maria i Pau |
diumenge, 18 de febrer del 2018
UN REGAL MOLT ESTIMAT
LLIÇÓ 15
Escrit fet seguint el model d'en Marius Torres a la carta que dirigeix a la Mercè Figueres.
..." sobre el cobrellit hi ha les quatre cartes i les postals esteses i em sento l'home més feliç del món".
Aquest Nadal passat, estava força capficada per la situació que està passant el nostre país. Pensava:"Tot són entrebancs polítics, gent empresonada injustament, que en una diada tan important no la podran celebrar en família..."Això em portava al desànim.
Escrit fet seguint el model d'en Marius Torres a la carta que dirigeix a la Mercè Figueres.
..." sobre el cobrellit hi ha les quatre cartes i les postals esteses i em sento l'home més feliç del món".
Aquest Nadal passat, estava força capficada per la situació que està passant el nostre país. Pensava:"Tot són entrebancs polítics, gent empresonada injustament, que en una diada tan important no la podran celebrar en família..."Això em portava al desànim.
Tinc unes estovalles de fil brodades a mà, guardades com un tresor. Me les van regalar fa temps els meus pares i sempre les he reservades.
Aquest any vaig decidir estrenar-les, potser per il·lusionar-me i també per lluir-les per fi en honor d'ells. Amb elles vaig cobrir la taula i la vaig embellir amb molta gaubança com si me les acabessin d'obsequiar.
Mentre dinàvem tot es va impregnar d'escalf familiar, records, agraïments i esperança. Em vaig sentir per un moment la dona més feliç del món.
Magda Simon Parés
Mentre dinàvem tot es va impregnar d'escalf familiar, records, agraïments i esperança. Em vaig sentir per un moment la dona més feliç del món.
Magda Simon Parés
TANKES
Màrius Torres
Tot un exemple
d'actitud positiva
pacient i dòcil
enfront la malaltia
i els dolorosos límits.
L'arbre fruiter
Fred i gelada.
L'arbre fruiter
espera
la primavera.
Comença la florida,
secret de la natura.
Magda Simon Parés
dilluns, 12 de febrer del 2018
RETRAT
LLIÇÓ 14 - CARTES A MAHALTA
Prenent model del poema apunts dispersos sobre " Retrat"
al doctor Saló
És vitalitat i obertura.Com una jove ballarina al mig de l'escena.
Inquieta, treballadora, llesta, ràpida, viatgera.
Com una brúixola que marca el nord, sap on està i a on va amb decisió.
Font cristal·lina que apaivaga la sed.
Bona amiga com una flassada quan fa fred.Dóna sempre escalf, i poques vegades cremor.
Gairebé sempre un clavell alegre.
Tot ben pastat amb la millor farina de blat.
HAIKUS I TANKES
LA MIMOSA
Suau i manyaga.
Núvols grocs de flors dolces
de fina aroma.
Branca de fulles eternes
i a l'hivern de flors plenes.
ESTAMPA D'HIVERN
Baixada blanca,
l'esquiador hi llisca,
CARTES A MAHALTA
Lletres de vida,
sofriments i alegries
Magda Simon Parés
Baixada blanca,
l'esquiador hi llisca,
bonica estampa.
CARTES A MAHALTA
Lletres de vida,
sofriments i alegries
ben reflectides.
Magda Simon Parés
dissabte, 3 de febrer del 2018
RESUM DEL PRIMER TRIMESTRE
Aquest trimestre he gaudit molt dels escrits setmanals. M'han fet recordar vivències, m'han fet volar la imaginació, opinar sobre fets passat o actuals i sobretot utilitzar recursos literaris dels nostres mestres, en aquest cas de la Mercè Rodoreda i en Joan Sales.
He descobert a en Joan Sales que per mi era un desconegut i al llegir les cartes dirigides a la Mercè Rodoreda he vist que en aquests escrits utilitza un llenguatge col·loquial, espontani, sincer, igual que la Mercè Rodoreda envers ell. En totes elles es palpa la gran amistat entre ells i l'amor que tenen a la literatura.
Els treballs dels meus companys també m'han aportat moltíssim.
Ara em dol deixar la Mercè Rodoreda i en Joan Sales, però per altra banda m'il·lusiona la perspectiva de començar amb l'epistolari entre Màrius Torres i Mercè Figueras.
Magda Simon Parés
dilluns, 29 de gener del 2018
FRASES DE LA MERCÈ RODOREDA I EN JOAN SALES
Lliçó 7
Mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares.
( Del Pròleg de La Plaça del Diamant Mercè Rodoreda )
Lliçó 8
El jardí té tanta set que la set del jardí és l'excusa per a no escriure.
( Carta de Mercè Rodoreda a Joan Sales ) ( Romanyà de la Selva, 4/8/1981 )
Lliçó 3
Absolutament convençut que l'únic que pot salvar una literatura és que apareguin obres interessants.
( Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda )
( 20/9/1962 )
Lliçó 4
El temps és el gran crític, no se n'ha trobat de millor per ara.
( Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda)
Barcelona, 9/8/1962 )
Magda Simon Parés
Mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares.
( Del Pròleg de La Plaça del Diamant Mercè Rodoreda )
Lliçó 8
El jardí té tanta set que la set del jardí és l'excusa per a no escriure.
( Carta de Mercè Rodoreda a Joan Sales ) ( Romanyà de la Selva, 4/8/1981 )
Lliçó 3
Absolutament convençut que l'únic que pot salvar una literatura és que apareguin obres interessants.
( Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda )
( 20/9/1962 )
Lliçó 4
El temps és el gran crític, no se n'ha trobat de millor per ara.
( Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda)
Barcelona, 9/8/1962 )
Magda Simon Parés
 |
| Sales i Rodoreda, al jardí de la casa del Coll, el 1963, l'any després que ell publiqués "La plaça del Diamant". |
diumenge, 21 de gener del 2018
UNA JOGUINA MOLT DESITJADA
LLIÇÓ 11
El...... té arrels profundes en mi.. Breu: jo tenia ganes de.......i a casa meva no ho volien. ....Jo m'hi fonia.......Un matí/ un migdia/....una nit vaig anar amb els meus pares a .......Recordo que jo hi passava com una ànima en pena de tan trista que anava. Devia tenir ....o....anys. De la manera més insòlita, avui, ho revisc com si fos ara.
(Fragment de Plaça del Diamant de la Mercè Rodoreda)
A l'època que jo tenia set o vuit anys hi havia una joguina que consistia en una classe amb alumnes i la mestra.
Aquella joguina em tenia el cor robat. La vaig demanar dues o tres vegades als Reis i no me la van portar mai. El segon any ja sabia qui eren els Reis i, com sempre,em portaven moltes coses però no el que jo tan ansiejava.
El tan esperat dia em quedava profundament trista i decebuda. Durant aquells anys sempre que passava per davant d'un aparador on hi havia el meu desig preferit, jo m'hi fonia.
Quan vaig ser mare la vaig comprar per la meva filla i ella no en va fer un cas especial. En realitat més aviat vaig satisfer aquell anhel de la meva infantesa.
Magda Simon Parés
dimarts, 16 de gener del 2018
MOTIUS D'INSPIRACIÓ
LLIÇÓ 10
Pròleg de Mirall trencat
" Els carrers han estat sempre per a mi motiu d'inspiració, com algun tros d'una bona pel·lícula, com un parc en tot l'esclat de la primavera o gebrat i esquelètic a l'hivern, com la bona música sentida en el moment precís, com la cara de certes persones absolutament desconegudes que tot d'una et creues, que t'atreuen i que no veuràs mai més.
Són moltes les coses que m’inspiren i amb certa mesura em
proporciones plaer o em trasbalsen interiorment.
La natura ha estat
sempre per mi motiu d’inspiració, com els paisatges de mar o de muntanya, el
fet de trepitjar la sorra de la platja o la terra del bosc, com mirar fotografies que reflecteixen situacions de fets quotidians de l’època de la meva joventut o d’altres temps passats i les que em fan viure realitats molt
actuals, com la lectura d'un llibre o una pel·lícula que tractin temes interessants i com certa música que em recorda moments puntual de la meva vida i em deixa una pinzellada d’enyor.
actuals, com la lectura d'un llibre o una pel·lícula que tractin temes interessants i com certa música que em recorda moments puntual de la meva vida i em deixa una pinzellada d’enyor.
Magda Simon Parés
 |
| Platja de Pals |
 |
| Pic de Les Agudes |
 |
| Biografia de Frida Kahlo |
 |
| Fotografia guanyadora ( 2011 ) del World press photo. Fotògraf:Samuel Aranda.Lloc:Iemen |
dilluns, 8 de gener del 2018
LA TARDOR DE LA VIDA
LLIÇÓ 9
(Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda del 28 novembre 1965)
Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la
nostra, que és l’edat en què ja hem après a tenir la mica de seny indispensable
per no molestar els altres; l’edat en què es fan les millors xerrades, i al
capdavall una bona xerrada és el millor plaer de la vida. Recordo molt les que
vam fer.
"Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és l'edat en què ja hem ..."
acumulat experiència amb molts àmbits de la vida i això personalment m'ha ajudat a tenir més seguretat, m'ha fet més tolerant, més forta, més reflexiva...
Quan analitzo actuacions de la joventut veig que moltes vegades no preveuen les conseqüències dels seus actes. Són accions preses sense massa reflexió, fruit de la bonhomia i l'extrema confiança en altri. A la nostra edat, com diu en Joan Sales, ja hem après a tenir la mica de seny indispensable.
Ara a la tardor de la vida gaudeixo de la família, d'amics consolidats, descans laboral, més estones de lectura, dedicació a tasques voluntàries,... aquest relaxament és impagable.
Malgrat tot, cal dir que, la joventut és meravellosa!
Magda Simon Parés
Ara a la tardor de la vida gaudeixo de la família, d'amics consolidats, descans laboral, més estones de lectura, dedicació a tasques voluntàries,... aquest relaxament és impagable.
Malgrat tot, cal dir que, la joventut és meravellosa!
Magda Simon Parés
Subscriure's a:
Missatges (Atom)